Premis G!

El premi especial Juli Soler i Lobo a la gastronomia, creat el 23 de juliol de 2015, a iniciativa de la Comissió Assessora del president del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, vol distingir persones, projectes, empreses o institucions que treballin envers el desenvolupament del sector de la gastronomia i que alhora projectin les marques turíituqes Costa Brava i Pirineu de Girona.

Aquest reconeixement s’adreça a tots aquells que amb la seva tasca personal i professional en el sector de la gastronomia acumulen prou mèrits, com ara la vocació de servei, la cultura de l’esforç, la dedicació i l’estima a la terra, per esdevenir un exemple.

Juli Soler i Lobo (1949-2015)

Soler, ideòleg d’El Bulli, va passar part de la seva vida entre plats i fogons. Nescut a Terrassa el 1949, el seu pare -que feia de cap de sala en un balneari- va ensenyar a Soler les primeres nocions de restauració: els caps de setmana, mentre trebalalva com a aprenent. Soler va estudiar COmerç a l’escola Cultura Pràctica de Terrassa i el 1962 Miquel Ristol va agafar-lo de cambrer al Gran Casino del mateix municipi. Poc després, va passar la primera temporada fora de la seva ciutat natal, al Chalet de Golf de Puigcerdà com a bàrman.

Amb només 14 anys, Josep Julià va admetre Soler al restaurant Reno de Barcelona. Tot i això, al cap d’un temps Soler va optar per treballar amb la seva família en un restaurant laboral a Rubí. Com va deixa d’estudiar, el seu interès es va fixar en la música anglosaxona i també a viatjar. Llavors, va ser un dels pioners de les discoteques i fins i tot va dirigir un parell de locals d’aquest tipus. Així, a més de la gastronomia, l’altra afició de Soler es va situar en la música; sobretot com a un amant dels Rolling Stones.

Quan el 1980 va tancar la botiga de discs Transformer. Soler va decidir canviar de vida. De part de la propietat d’El Bulli, en mans de Marquetta i Hans Schilling, li va arribar la proposta de dirigir aquest restaurant.

Yves Kramer va ser el xef dels primers mesos d’El Bulli de Soler, malgrat que l’octubre del 1981 es va situar al capdavant de la cuina Jean-Paul Vinay. Tres anys més tard, el 1984, Soler va tornar a canviar de xef i va apostar per un duo: Ferran Adrià i Christian Lutaud. El 1987, el fitxatge d’Adrià es va consolidar i des del març d’aquell any va esdevenir l’únic xef del restaurant. A partir de llavors, el tàndem Soler-Adrià -que també va assumir la propietat de l’establiment el 1990- es va dedicar a revolucionar l’experiència del comensal, en un espai «d’alta cuina».

La finalitat de Soler i Adrià va ser que El Bulli es convertís en «un esperit i un caràcter, que ha transcendit al mateix restaurant i que ha esdevingut en una manera d’entendre aquest ofici». El resultat es va traduir en un reconeixement cada vegada més internacional: El Bulli va aconseguir tres estrelles Michelin el 1997 i va obtenir el guardó de millor restaurant del món de la revista Restaurant el 2002, el 2006, el 2007, el 2008 i el 2009.

En paral·lel, més enllà de la cala Montjoi, el 1995 es va posar en marxa a Barcelona El Bulli Catering i el 2000 es va estrenar El Bulli Taller: un centre dedicat a la recerca, l’assaig i la creació de nous conceptes, tècniques i receptes..

Soler va transformar -amb el xef Ferran Adrià- aquest restaurant en el millor del món i els últims temps va impulsar El Bulli Foundation. Fa tres anys, va haver de deixar la direcció executiva del projecte que es vol aixecar a la cala Montjoi de Roses per una afectació neurodegenerativa.

 Estava casat amb Marta Sala i és pare de família nombrosa, Pancho, Rita i Júlia.